QUAN LA VIDA TÉ SENTIT: EL VALOR DE LES ACTIVITATS SIGNIFICATIVES EN LA VELLESA

Les activitats significatives contribueixen a mantenir la capacitat funcional, promoure l’autonomia i millorar el benestar de les persones grans. Però, sobretot, ens permeten continuar connectats amb allò que dona sentit a la nostra vida.

Als centres d’atenció de llarga durada s’hi escolten històries. Algunes s’expliquen en veu alta; d’altres s’intueixen en mirades, gestos i silencis. Històries de vides que no s’aturen pel simple fet d’envellir. Perquè la vellesa no és un final, sinó una etapa més de la vida, que mereix ser viscuda amb dignitat, propòsit i emoció.

En aquest context, parlar de capacitat funcional pot semblar una qüestió tècnica. Però, en realitat, darrere d’aquest concepte s’hi amaga quelcom profundament humà: la possibilitat de continuar fent allò que ens connecta amb qui som.

L’evidència científica és contundent: mantenir la funcionalitat és un dels factors que més influeix en la salut i la qualitat de vida durant la vellesa, fins i tot més que la presència de malalties cròniques. Per això, protegir-la i potenciar-la hauria de ser una prioritat; i una de les millors maneres de fer-ho és a través de les anomenades activitats significatives.

La capacitat funcional i les activitats significatives estan profundament interrelacionades: la primera determina què pot fer una persona, mentre que les segones donen sentit, motivació i propòsit a aquestes accions.

Potenciar la capacitat funcional a través d’activitats amb sentit es converteix en una necessitat, ja que és una de les formes més eficaces i humanes de prevenir el deteriorament, promoure l’autonomia i millorar la qualitat de vida en l’atenció de llarga durada.

Activitats com aixecar-se per preparar un cafè, triar la roba del dia, tenir cura d’una planta, escriure una carta, escoltar la nostra música preferida… Són accions petites, sí, però de gran valor. La persona que les tria ho fa perquè li generen plaer, tenen sentit i la connecten amb qui és.

Quan preguntem «Què t’agrada?», «Què et fa sentir bé?», «Què t’agradaria tornar a fer?», estem dient, en realitat: «La teva vida importa. Tu importes.» És reconèixer que cada persona té una història, uns desitjos, unes capacitats i una manera única d’estar en el món.

Incorporar aquest tipus d’activitats en l’atenció de llarga durada no és només una estratègia terapèutica, sinó un acte de respecte. Ens permet acompanyar les persones grans perquè continuïn sent elles mateixes, oferint-los l’oportunitat de viure, i no només de rebre atenció.

Els beneficis físics i cognitius que aporta aquest enfocament són indubtables. Menys deteriorament, més mobilitat, un millor estat d’ànim i una major participació. Però hi ha quelcom que és molt més valuós: la recuperació del sentit.

Quan una persona torna a sentir-se útil, quan es reconeix en allò que fa, quan sent que encara té alguna cosa per aportar, el seu món canvia. I també canvia el de les persones que l’envolten: professionals que s’emocionen, famílies que tornen a veure gestos que creien perduts i companys que s’animen a participar.

Perquè, al capdavall, allò que tots necessitem és sentir que la nostra vida té sentit. I aquest sentit, moltes vegades, es troba en les petites coses que ens fan vibrar.

Mónica PÉREZ
Psicòloga de la Residència i Centre de Dia Can Boada