Tot i que avui en dia no existeix cap tractament curatiu d’aquesta malaltia, la fisioteràpia pretén alleujar els símptomes, modificar l’evolució de la  malaltia i intentar que la persona tingui les menors seqüeles possibles després d’un brot per fer que la qualitat de vida de la persona sigui la millor possible . El que es vol aconseguir és reeducar i mantenir el control voluntari, així com les reaccions d’equilibri i redreçament, mantenir les amplituds articulars i lluitar contra les retraccions i l’espasticitat, evitar l’atròfia muscular i fer caminar el màxim de temps en el cas que sigui possible.

Davant aquesta malaltia crònica, el psicòleg fa un treball de l’angoixa i depressió que generalment pateix la persona afectada, es reforcen els recursos interns per adaptar-se a un nou estil de vida imposat per la malaltia.

Així mateix s’encarrega de les activitats encaminades a la preservació de les funcions cognitives que inclouen exercicis de memòria, d’atenció o de resolució de problemes entre d’altres.